Search in this blog

domingo, 31 de octubre de 2010

Irius (6/6)

Irius: Menú Bodega
Carretera nacional 240, Km 155, Barbastro


Finally we arrive to the good news: The restaurant of Bodega Irius is OUTSTANDING. Very good quality inside a nice restaurant. I was fully satisfied with all the dishes. Very good quality/price ratio. In addition, the disuperi red wine is much better than absolum. Finally, I also enjoyed the wine!
The menu included a "Gazpacho", one dish of fish, another one of meat, dessert and coffee.
Worth to mention that they provide one bottle of wine for each three people. We were five, we ordered two bottles, and they charged a couple of glasses in the invoice (6,42 EUR).
Worth to go to this restaurant.









sábado, 30 de octubre de 2010

Irius (5/6)

Absum varietales tinto 2008

This is the last wine included in the visit. This is much better than the previous ones, although it is far from a "classic" red wine. however, it again very expensive according to quality/price ratio.


viernes, 29 de octubre de 2010

Irius (4/6)

Absum Ggewürztraminer 2008

This is the second wine that you taste after the visit. This one is slightly better than the previous one, but it is too much acide. it has "green" taste. Maybe they produce the wine using the leaves and the seeds?
And last but not least, this is an extremely expensive wine: around 19 eur per bottle.


jueves, 28 de octubre de 2010

Irius (3/6): Absum varietales 08

Irius absum varietales blanco 08

This is the first wine that you can taste when visiting the IRIUS cellar. If you do not pay attention to the dirty glass (that includes some lip prints from previous customers) and you only concentrate on the wine, you will find an acide wine that you can drink like a medicine. Awful wine. I know that they have win some wine competitions, but this is worthless, because there is a large amount of wine competitions and most of the wines have win one of them. You only need to concentrate on the correct one.


miércoles, 27 de octubre de 2010

Irius (2/6)

Irius

La tecnologia més avançada del món
Durant aquestes passades vacances d’estiu vaig tenir la oportunitat de visitar un celler del Somontano. Segons la seva propaganda, fan servir la tecnologia més avançada del món per a elaborar vi. Certament les instal·lacions són ben singulars i modernes però em van sorgir tot un seguit de reflexions al voltant de la tecnologia. L’ensenyament obligatori del nostre país inclou un bon grapat de coneixements bàsics per a viure en societat, com per exemple matemàtiques, llengua, història. Malauradament, els plans d’estudis no inclouen prous coneixements tecnològics, de manera que fins i tot les noves generacions presenten mancances importants en aquest àmbit. Veiem què s’amaga, de vegades, sota la paraula tecnologia.
Un primer aspecte a considerar és que tot sovint la tecnologia és neutra. A priori, ni és bona ni dolenta. Tot depèn de l’ús que se’n faci per part dels humans. Uns mateixos coneixements es poden fer servir per a crear armes de destrucció o per a guarir malalties. Fer servir la tecnologia més puntera, vol dir que el producte final serà necessàriament el millor? Seguint amb l’exemple del celler de l’Aragó, em resulta fàcil comparar amb els nostres vins d’Alella. Amb els ulls clucs, per qualitat i per preu, trio sense cap mena de dubte Alella. Probablement la tradició vitivinícola d’Alella -que es remunta a l’època dels romans- i el territori, marquen una diferència molt més significativa que no pas el matís tecnològic.
Això ens porta a una segona reflexió: pel que fa referència als gustos personals de cadascú, l’opinió dels suposats experts té una validesa més aviat minsa. A l’hora de penjar un quadre al nostre menjador, comprar una pantalla plana de televisió, equip de música, triar un bon vi, etc., no té gaire sentit delegar l’elecció en un expert. Hem de mirar i triar per nosaltres mateixos. Tots tenim les nostres preferències i un “punt de saturació” a partir del qual no som capaços d’apreciar la millora de qualitat de l’obra pictòrica, qualitat d’imatge, so, gust, etc. En aquests casos, no té sentit triar un producte més car si realment no notem la diferència (suposant que aquesta existeixi, cosa que no sempre és certa. Tot sovint només és una estratègia comercial). Està bé deixar-se aconsellar pels experts però no s’han d´acceptar qualitats d’aquelles que només veuen les persones amb coneixements avançats, a l’estil de la història de Hans Christian Andersen, el vestit nou de l’emperador.
La tercera reflexió va dirigida a aquelles situacions en les que es fa servir la tecnologia com a pretext per a indicar el que es pot i no es pot fer. Sens dubte la tecnologia té limitacions, però sense un coneixement tecnològic bàsic, podríem acceptar per bones argumentacions errònies. Tornant a l’exemple del celler, ens van indicar que estava prohibit fer fotografies durant la visita atès que molts dels aparells i instal·lacions estaven patentats i volien evitar possibles còpies. Ningú va piular, tot i que precisament el fet de patentar és per a evitar còpies i la patent en sí mateixa implica que hi ha un document científic i tècnic que descriu en detall la invenció protegida. Aquest document és públic per a tothom i inclou taules, dades, esquemes, etc. Llavors sembla més acurat dir que no deixen fer fotografies simplement perquè no volen, sense escudar-se en raons tecnològiques.
Una quarta reflexió entorn la tecnologia fa referència a la facilitat d’ús. De vegades els productes més simples i tecnològicament menys avançats solen ser més fàcils d’utilitzar. Podem pensar en les persones que saben fer servir un simple telèfon fix però són incapaces de llegir els SMS d’un telèfon, o la quantitat de funcions dels aparells electrònics i programes informàtics que una gran majoria de gent ni les fa servir ni sap que existeixen. En aquest sentit cal saber fer productes bàsics, econòmica i tecnològicament assequibles a una gran majoria de la població. El ciutadà no necessita la tecnologia més avançada del món, sinó aquella que li proporciona un producte satisfactori i s’ajusta a les seves necessitats.

martes, 26 de octubre de 2010

Irius (1/6)

Irius

This is a very nice cellar with an outstanding professional wine tasting room for the tourists. However, the quality of their wines is another history. In fact, it is a shame, and they charge 10 eur per visit. it is not allowed to take pictures. Thus, there are no pictures inside the cellar in this post. See the next post for an accurate description about this fact. You should wait till the last post in order to see the "good news"

lunes, 25 de octubre de 2010

Cruor 2004

Cruor 2004

This is an OUTSTANDING wine that requires some time to develop all its potential. Thus, it has to be opened plenty of time. Texture, taste, parfume, postaste after drinking it. What else can you desire?

I already commented Cruor 2005 in the past in this blog here.


domingo, 24 de octubre de 2010

Ke'm d Fer

Ke'm d Fer
C/ Baró D'eroles, 4, Lleida

My good friend Borja M. suggested this place as an alternative to Zeke.
Although this place is more comfortable and larger, I feel that the quality of Zeke is higher. However Zeke is always full and it is not too large. Thus, certainly, it can be an alternative.
They have a very large, reasonably priced and extremely well selected list of wines, gins, etc. In our case we drank a Cruor for 23,5 eur + VAT, which is a good price for this outstanding wine.



patatas bravas: good taste but too much oil...
This "calabacin" flowers with feta cheese were nice but below the expentancy. In addition, the cheese doesn't taste like feta cheese, because feta cheese is quite salted. I guess it was just fresh cheese.

eggs with foie and mushrooms: nice quality

cecina with cheese: nice amount and quality, although this is not the cheese cuted like flowers with strong taste that I really enjoy. This one is smoother.
bombas; quite tasteless and warmed with a microwave oven:
outstanding home-made crocant icecream served at very good temperature (not too much frozen)

nice icecream:
Good gintonics, with a large selection of high quality gins
the invoice:

sábado, 23 de octubre de 2010

Carmen

Carmen
C/ Teruel 3, Tamarit de Llitera (Huesca)

This is another example of fix-price menu (11 eur per person). Very well cooked artichokes, although some of them were slightly hard to masticate. However, this is quite usual with artichokes. main course: Good quality calamars or extremely well cut "carrillera" (galtes de porc), with very good potatoes.



viernes, 22 de octubre de 2010

Nunc crianza 2006

Nunc Crianza 2006

This is a pleasant to drink wine from Ballabriga cellar. However, it does not reach the level of Auctor Selección Ballabriga. This one is quite "flat".


jueves, 21 de octubre de 2010

Carmen (2/2)

Carmen (2/2)
C/ Teruel 3, Tamarit de Llitera (Huesca)

These are some more dishes from the menu. As usual, outstanding starters.

Extremely fresh and well-cooked fish. However, the amount of fish is too tight.
Lubina:
merluza:
cod:

tarta sobrevia: this is the most expensive dessert. I guess that the "sobrevia pie" is this dust on the dish. This combination is far from being successful.
coffee
the invoice: worth to mention that they charge 3,5 eur + 8% VAT for a 1 liter bottle of water from Veri. I apologize for this, but this is a shame. If you want to charge this crazy amount of money for this basic product. At least, you should provide solán de Cabras...or rise the price of the coffee (really cheap) and reduce the price of the water.
Nevertheless, the restaurant is cheap: 35,9 eur per person for a very complete meal of high quality. Worth to go there.